PROTECCIÓ DAVANT DEL GAS RADÓ
Dimecres 17 Abril del 2024
No es veu, ni s’olora, però el gas radó és present a una bona part del territori català i és la principal font de radioactivitat natural.
Les comarques del Maresme, la Selva i part dels Pirineus, són les àrees mes afectades.
Sovint al sòl d’aquestes zones hi ha granit, que conté urani i des de on es desprèn el gas radó. Si es dispersa a l’aire lliure no suposa cap problema, però si queda contingut en espais tancats, pot ser cancerigen.
És per tot això que, des del 2020, una directiva de la Unió Europea estableix mesures de protecció a les cases de les zones on hi ha més risc, davant dels danys potencials d’aquest gas. Actualment, la normativa obliga a mesurar les concentracions de radó només a soterranis i llocs on es tracta aigua. Des del 2020, també afecta la construcció d’edificis.
Segons el CODI TÈCNIC :
AMPLIACIÓ DELS TERMINIS DE PRESENTACIÓ PER AL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ NEXT GENERATION “A BARCELONA CIUTAT”
Dimecres 20 de desembre del 2023
El passat 18 de desembre, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat la modificació de les convocatòries dels programes de rehabilitació Next Generation de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta modificació correspon a l’ampliació dels terminis màxims de presentació de sol·licituds, passant del 31 de desembre de 2023 al 31 de desembre de 2024 o fins esgotar la partida pressupostària destinada a aquesta iniciativa
Aquesta pròrroga busca facilitar als ciutadans més temps per preparar i presentar les seves sol·licituds, amb l’objectiu de fomentar la participació i optimitzar els recursos disponibles per a la rehabilitació d’edificis i la millora de l’eficiència energètica a la ciutat.
És important destacar que, abans de presentar les sol·licituds, es requereix tramitar les idoneïtats administrativa i tècnica amb següents entitats: la Oficina Tècnica de Rehabilitació dels Administradors de Finques i la Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica o la Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura. Aquest pas previ té com a finalitat assegurar que les propostes compleixin amb els requisits necessaris i mantingui la qualitat dels projectes de rehabilitació que es portaran a terme.
L’Ajuntament de Barcelona posa de manifest el seu compromís amb el foment de la rehabilitació energètica i la millora dels espais habitables, reafirmant la importància d’aquest programa com a palanca per a l’assoliment dels objectius europeus de reducció d’emissions i promoció de la sostenibilitat.
Amb aquesta modificació, l’Ajuntament de Barcelona espera fomentar la participació activa dels ciutadans en aquesta iniciativa, contribuint a la revitalització dels barris i a la millora de la qualitat de vida dels habitants de la ciutat.
ACCESSIBILITAT
El Govern va aprovar ahir el nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que detalla les mesures en matèria d’accessibilitat aplicables a l’edificació, el transport, l’urbanisme, els productes i els serveis, tant públics com privats i en espais ja existents o els de nova creació. Es tracta d’un reglament acurat i ambiciós, que planteja un salt qualitatiu i quantitatiu molt rellevant respecte a la normativa actual, i suposa un avenç necessari per fer de Catalunya un país plenament accessible per a tothom.
Línies d’actuació
Dimecres, 29 de novembre de 2023
- Millora de les condicions d’accessibilitat de tot allò que es disseny i de nou
El nou codi incorpora alguns aspectes insuficientment recollits en la normativa vigent i en complementa d’altres.
Regula espais naturals, com les platges perquè tinguin prou punts accessibles i distribuïts adequadament per tot el territori per garantir el dret de tothom al bany. Ordena també l’ús dels carrers de plataforma única que tenen vorera i calçada al mateix nivell i concreta la utilització de pavimentació tàctil, perquè les persones cegues identifiquin els espais i s’orientin. Estableix determinades condicions d’accessibilitat per al conjunt d’habitacions dels establiments hotelers, incorpora l’accessibilitat a les piscines o la instal·lació de videoporters, entre d’altres.
Es tracta d’aconseguir implementar una veritable cultura de l’accessibilitat perquè tot allò que es dissenyi de nou es faci pensant en tothom.
- Impuls de la transformació de l’entorn existent
Aquest és un dels reptes més ambiciosos que caldrà afrontar els pròxims anys, en tant que afecta tota la seqüència de l’accessibilitat:
– l’edifici on es resideix,
– les vies públiques,
-l’accés al teixit comercial i a la restauració,
-l’ús dels mitjans de transport,
-la participació als serveis culturals i d’oci
-l’accés als entorns digitals.
El codi assenyala la importància de la gestió de l’accessibilitat. Aquest és un aspecte clau, en l’àmbit de les comunitats de propietaris.
En aquest sentit, la nova regulació estableix terminis i directrius detallades per dur a terme un seguit d’ajustos raonables, fàcils d’executar i necessaris per eliminar barreres significatives. Normatives d’àmbit estatal ja contemplaven l’obligació d’efectuar aquests ajustos abans de 2017, però la falta de concreció de què suposa a la pràctica un ajust raonable, fa que ara com ara persisteixin barreres importants. El codi català resol aquesta mancança i concreta un seguit d’ajustos que s’han d’efectuar i terminis (d’entre 1 i 3 anys principalment) per tal que aquestes actuacions no es continuïn demorant permanentment i perllonguin sense motiu situacions de manca d’accessibilitat.
Pel que fa al teixit empresarial i de serveis, el reglament determina que les actuacions d’una certa complexitat i cost més elevat es podran dur a terme quan l’establiment sigui objecte d’una intervenció important, com ara una reforma integral.
D’altra banda, en el cas de l’eliminació d’un seguit de barreres senzilles de resoldre, el codi estableix un termini d’entre 1 i 3 anys per a les actuacions més bàsiques, que pot variar segons les dimensions i característiques dels locals.
En el cas de l’adequació d’espais, equipaments i serveis per part dels ens locals, el Codi estableix un termini d’entre 8 i 15 anys des de l’entrada en vigor per dur a terme aquestes actuacions, segons la mida del municipi.
- Incorporació de l’accessibilitat comunicativa i cognitiva
La tercera línia d’actuació té per objecte incorporar l’accessibilitat comunicativa i cognitiva en tota la seva extensió i implementar mesures i recursos adients perquè les persones amb discapacitats sensorials i cognitives tinguin les mateixes oportunitats que la resta de la ciutadania.
És per això que el nou Codi desplega un ampli ventall de condicions i recursos perquè les persones amb discapacitats visuals, auditives o cognitives no trobin limitacions en el dia a dia de forma continuada. En l’àmbit dels serveis culturals, per exemple, no només s’intervé en les característiques dels equipaments, sinó que s’incideix especialment en la importància de fer que els continguts siguin accessibles, tant pel que fa als museus i visites guiades, com en les arts escèniques i els cinemes, que necessiten programar una oferta accessible suficient.
Distintiu per valorar la qualitat en l’accessibilitat
Com a novetat, el nou reglament preveu la creació d’un distintiu de qualitat en accessibilitat com a reconeixement dels establiments, espais i municipis. Aquest certificat s’atorgarà quan les característiques dels edificis, productes o serveis que ofereixen superin determinades condicions d’accessibilitat física, sensorial i cognitiva, més enllà de les que el Codi estableix com a obligatòries.
Amb aquesta iniciativa, el Govern vol promoure les bones pràctiques en aquest àmbit i posar en valor l’esforç d’aquelles localitats i establiments compromesos amb l’accessibilitat, que aposten per generar espais físics i telemàtics per a tothom.
El Decret aprovat pel Govern inclou també la modificació del Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat. Adscrit al Departament de Drets Socials, l’integren les administracions públiques (tant de la Generalitat de Catalunya com del món local); representants de les entitats més representatives de persones amb discapacitat i de gent gran; col·legis professionals (d’arquitectura, enginyeria, treball social, etc.), i persones expertes en matèria de l’accessibilitat. El Codi estableix que el Consell ampliï el nombre de vocalies fins a la cinquantena per incloure la diversitat de sectors implicats en una qüestió tan transversal com és l’accessibilitat.
Finançament per assumir el repte de l’accessibilitat
Fer de Catalunya un referent en accessibilitat requerirà d’actuacions arreu del territori, especialment en entorns ja existents que calgui modificar per adaptar-los a la normativa. Per minimitzar l’impacte econòmic que suposin aquestes intervencions, el Govern estudia reforçar línies existents i crear-ne de noves. En aquest sentit, el Departament de Drets Socials està estudiant amb l’Institut Català de Finances l’activació de línies de crèdit específiques i avantatjoses per facilitar que la ciutadania i les empreses duguin a terme aquestes intervencions.
D’altra banda, Drets Socials, mitjançant els Next Generation EU, impulsa una programa específic destinat a millores d’accessibilitat. Amb una dotació de 14 milions d’euros distribuïts entre els ens locals i projectes propis de la Generalitat de Catalunya, els fons europeus faran possible 184 projectes de millora de l’accessibilitat arreu del país.
Les projeccions de futur preveuen que l’any 2031 pràcticament un de cada quatre catalans tingui 65 anys o més, que s’hagi doblat el nombre de persones amb quatre o més problemes crònics de salut i també que incrementi el nombre de persones amb discapacitat o dependència.
Les projeccions estimen que l’any 2060 la població de 85 anys o més s’haurà triplicat.
Fonts de la noticia
https://diarideladiscapacitat.cat/
Català 
Español